Història de la Wikipedia

Quant a Història de la Wikipedia

Aquesta p√†gina web cont√© un recull de textos que, plegats, formen un rep√†s per la hist√≤ria del projecte d’enciclop√®dia liure anomenat Wikipedia.

Aquest recull existeix com a resultat del treball de recerca del Batxillerat. Els textos estan ordenats seguint l’esquema que hi ha al men√ļ de la dreta de la p√†gina (secci√≥ √≠ndex), √©s a dir, biografies de les persones m√©s destacades en el proc√©s de creaci√≥ inicial i despcripcions de projectes anteriors a la Wikip√®dia i projectes paral¬∑lels que comparteixen amb aquest l’objectiu, els mitjans i / o la base legal.

A m√©s, des de la p√†gina principal es pot accedir a altres textos provinents del treball que, malgrat que no pertanyen a l’apartat d’hist√≤ria, hi estan estretament relacionats i poden ser d’inter√®s.

Cada text disposa, en la part inferior, d’un enlla√ß a un formulari que permet fer comentaris sobre aquest que seran visibles per qualsevol altre visitant d’aquesta p√†gina web.

Hi ha a disposici√≥ dels visitants un registre de canvis en qu√® s’anoten els canvis significatius que afecten a aquesta p√†gina web, de manera que √©s possible seguir el rastre de les novetats i correccions.

Història

Persones que intervenen en la creació de la Wikipedia o dels projectes anteriors

Richard Stallman


Richard Matthew Stallman [1] va néixer el 16 de març de 1953 a Nova York i va cursar els estudis a la Universitat de Harvard.

L’any 1971 va convertir-se en hacker del MIT [2]. Durant els anys 80, les empreses que formaven la ind√ļstria del programari van comen√ßar a pensar que deixar de proporcionar el codi font els representaria un avantatge competitiu i van comen√ßar a obligar els clients a firmar acords de no divulgaci√≥.

Explica que van oferir-li, a ell tamb√©, firmar acords de no divulgaci√≥ i que no va acceptar perqu√® ‚Äúla missi√≥ de la ci√®ncia √©s desenvolupar informaci√≥ √ļtil per a la societat‚ÄĚ i que, per tant, detenir la informaci√≥ i no oferir-la a la humanitat √©s trair la missi√≥ del seu camp [3].

Va voler dedicar-se a programar tot i les circumst√†ncies ‚Äď que el convidaven a firmar els acords o dedicar-se a alguna altra cosa ‚Äď per√≤ ‚Äúdesenvolupar programari de propietat seria abusar del meu talent. Desaprofitar el meu talent seria millor que abusar-ne, per√≤ tot i aix√≠ no seria bo‚ÄĚ i va prendre’s com un ‚Äúdeure moral‚ÄĚ desenvolupar un sistema operatiu lliure; sempre amb la idea de crear una comunitat basada en la cooperaci√≥ al voltant del seu projecte, va decidir fer un sistema compatible amb UNIX.

Al gener de 1984 va dimitir del seu lloc al MIT per evitar que aquest institut reclamés la propietat dels programes que Stallman escrivia i els publiqués com a programes de propietat.

Des que va iniciar el projecte GNU no ha tingut cap m√©s treball. Inicialment va viure del que guanyava de la venda dec√≤pies dels seus programes, i actualment √©s president de la Fundaci√≥ del programari lliure i s’ofereix per donar confer√®ncies.

Richard Stallman mai va participar en la creaci√≥ de la Wikipedia directament, per√≤ va escriure un assaig l’any 1999 anomenat GNUPedia – The free universal encyclopedia and learning resource (GNUPedia ‚Äď Enciclop√®dia universal i recursos d’ensenyament lliures) en el qual proposava la creaci√≥ d’una enciclop√®dia lliure. En aquest text donava molts detalls sobre com havia de ser, segons la seva opini√≥ aquesta enciclop√®dia: allotjada en molts servidors diferents, feta en diferents idiomes per voluntaris, sense control editorial central i d’acc√©s universal.

Hector Facundo Arenas

Segons un breu text publicat a la seva pàgina web personal, Héctor Facundo Arena és un programador que ha escrit llibres sobre Linux i les seves aplicacions: Linux РGuía del Administrador, Linux Fácil, Linux: La nueva generación i Sitios Web en Linux. A més a més, ha participat activament en la revista Linux USERS.

Va ser coordinador del projecte GNUPedia.

Jimmy Wales


El seu nom complert √©s Jimmy Donal “Jimbo” Wales [4]. Va n√©ixer a Huntsville (Alabama, EUA) el 7 d’agost de 1966, va estudiar a les universitats d’Auburn i Alabama i √©s un emprenedor nord-americ√† de projectes relacionats amb Internet. L’any 1996 va fundar Bomis, una empresa de les anomenades ‚Äúpunt com‚ÄĚ que obtenia els seus beneficis a trav√©s de la publicitat inserida al portal de cerques Bomis.com i la venda d’imatges er√≤tiques a trav√©s d’aquell mateix portal. En el marc d’aquesta empresa, m√©s tard, contractaria a Larry Sanger per iniciar el projecte Nupedia.

L’any 2001 es posa en marxa l’enciclop√®dia Wikipedia [5], agafant el relleu a Nupedia. Ell se’n considera l’√ļnic fundador.

Jimmy Wales en l’actualitat

Despr√©s de l’√®xit aconseguit per la Wikipedia, Wales ha fundat Wikia, una empresa que dona suport a alguns projectes Wiki. Ara dedica tot el seu temps a diferents projectes, tots ells basats en el concepte de wiki [6].

Wales √©s membre del Berkman Center for Internet and Society i membre del consell de directius de Socialtext, una empresa prove√Įdora de tecnologia wiki per a negocis.

Viatja arreu del món per promocionar la Wikipedia i la resta de projectes als quals la Fundació Wikimedia dóna suport. Ha estat protagonista de diverses entrevistes i xerrades.

Larry Sanger

Lawrence Mark “Larry” Sanger va n√©ixer el 6 de juliol de 1968 a Bellevue, Washington per√≤ es va educar a Anchorage, Alaska. Va rebre el Bachelor of Arts de filosofia pel Reed College l’any 1991 i es va doctorar en filosofia l’any 2000 per la Ohio State University.

Sanger va ser contractat per Bomis, l’empresa de Jimmy Wales, l’any 2000 com a editor en cap per a una enciclop√®dia lliure que aquesta empresa volia crear i que s’havia d’anomenar Nupedia. D’acord amb el que explica, va acordar amb Jimmy Wales que gaudiria d’una gran llibertat per dissenyar el projecte per√≤ que hauria de consultar les decisions importants. Aix√≠ doncs, va participar activament en la creaci√≥ de les pol√≠tiques de Nupedia:

Molts dels detalls de les pol√≠tiques i els processos de la Nupedia van ser, crec, proposats per mi, per√≤ retocats i elaborats per altres, i les pol√≠tiques no es van publicar fins que vam tenir un qu√≤rum d’editors i revisors que poguessin discutir i aprovar plenament la redacci√≥ del les pol√≠tiques.

El projecte Nupedia es va posar en marxa però avançava molt lentament. Com a resposta a això, Larry Sanger va proposar fer servir la tecnologia wiki:

La idea d’adaptar la tecnologia wiki a la tasca de construir una enciclop√®dia va ser meva, i la meva feina el 2001 va ser dirigir i desenvolupar la comunitat i les normes d’acord amb les quals la Wikipedia funcionava.

El resultat d’aquesta idea va ser el naixement del projecte Wikipedia [7] al qual Sanger hi va col¬∑laborar [8] formulant moles de les seves pol√≠tiques i organitzant-la.

El febrer del 2002, Sanger deixa de ser treballador de Bomis per la falta de fons que afectava a aquesta empresa.

Posteriorment ha estat professor a la Ohio State University i actualment treballa per a la Digital Universe Foundation que planeja realitzar un projecte d’enciclop√®dia que tingui m√©s en compte la opini√≥ dels experts.

En relaci√≥ amb el projecte, m√©s tard, va escriure un assaig cr√≠tic anomenat Why Wikipedia Must Jettison Its Anti-Elitism (Per que la Wikipedia ha de suprimir el seu anti-elitisme) el 31 de desembre de 2004 en el qual parla que hi ha un gran problema a la Wikipedia que n’ocasiona d’altres i √©s la falta de respecte per la opini√≥ dels experts i un altre el 18 d’abril del 2005 anomenat The Early History of Nupedia and Wikipedia (La Hist√≤ria dels Inicis de Nupedia i Wikipedia) en el que explica com es van formar i posar en marxa aquests projectes.

Projectes anteriors

The Free Encyclopedia Project

L’any 1999, Richard Stallman va descriure com s’imaginava el funcionament d’una enciclop√®dia lliure a l’assaig anomenat GNUPedia – The free universal encyclopedia and learning resource. Aquest document havia de ser la base per comen√ßar el projecte tan aviat com alg√ļ s’ofer√≠s per coordinar-lo.

Stallman presentava el projecte com una forma d’aturar les grans corporacions que pretenen controlar els recursos d’ensenyament, aprofitant el potencial que la World Wide Web t√© de convertir-se en una enciclop√®dia i una font de recursos universals.

L’enciclop√®dia consistiria en un recull de totes les p√†gines que tractessin els temes que hi tinguessin cabuda. Aquestes p√†gines es redactarien de forma volunt√†ria i descentralitzada per qualsevol persona, per√≤ sobre tot s’hauria de buscar l’ajuda de professors i alumnes, i no es publicarien en un √ļnic servidor ni hi hauria una sola organitzaci√≥ encarregada de seleccionar-les, sin√≥ que es publicarien en llocs diferents i es relacionarien mitjan√ßant enlla√ßos. A m√©s a m√©s, per evitar la vulnerabilitat de la informaci√≥ quan aquesta es troba nom√©s en un servidor, s’hauria de permetre que tothom purgu√©s fer-ne c√≤pies.

Pretenia que l’enciclop√®dia es constru√≠s a partir de contribucions molt petites. Per exemple, imaginava que els professors podrien contribuir-hi amb un article per any. √Čs per aix√≤ que, ja des d’aquest primer text, avisa que probablement l’enciclop√®dia no s’enllestiria a curt termini, sin√≥ que caldrien d√®cades per fer una primera versi√≥ m√©s o menys complerta.

L’objectiu seria, per tant, que l’usuari de l’enciclop√®dia arrib√©s a trobar qualsevol article que pugui tenir una enciclop√®dia convencional. A m√©s a m√©s, s’hi podrien incloure articles m√©s complexos que formessin enciclop√®dies especialitzades en un tema dins de l’enciclop√®dia general. I es podria, tamb√©, incloure elements multim√®dia als articles com fotografies, sons, v√≠deos, etc. No obstant aix√≤, no s’hi podria incloure qualsevol tipus d’informaci√≥: certes coses com obres d’art o bases estad√≠stiques detallades no estan a l’abast d’una enciclop√®dia. Tanmateix, es podria incloure un enlla√ß a aquest tipus d’informacions en articles relacionats.

Per √ļltim, Stallman anima a promocionar el projecte i estableix una s√®rie de criteris que s’haurien d’acomplir, entre els quals permetre l’acc√©s universal i la traducci√≥ a d’altres idiomes, permetre fer versions modificades del contingut, fomentar la revisi√≥ cr√≠tica, descartar el control central i fer servir nom√©s programari lliure.

Al mar√ß del 2000, l’empresa Bomis ‚Äď el m√†xim responsable de la qual era Jimmy Wales ‚Äď i Larry Sanger, que havia estat contractat pel carrec d’editor en cap, van iniciar un projecte d’enciclop√®dia lliure. El 15 de mar√ß d’aquell mateix any la llista de correu de l’enciclop√®dia tenia 602 participants [9], per√≤ el cert es que el projecte avan√ßava molt lentament.

Paral¬∑lelament, Hector Facundo Arena tenia en ment un projecte de crear una enciclop√®dia lliure basant-se en l’escrit de Richard Stallman. Despr√©s de diversos mesos de discussi√≥ sobre les bases del projecte, Hector Facundo Arena va enviar un missatge de correu electr√≤nic a Richard Stallman anunciant-li que estava disposat a coordinar el projecte i que ja es podia iniciar.

Així doncs, el 17 de gener del 2001, Hector Facundo Arena va anunciar el projecte en tres dels llocs web de notícies sobre programari lliure més importants de parla hispànica i anglesa [10]

Segons explica el coordinador del projecte [11] l’endem√† al mat√≠ havia rebut 400 correus electr√≤nics en relaci√≥ amb el projecte i en una setmana es van rebre els primers articles i s’havia tradu√Įt el lloc web de l’enciclop√®dia a set idiomes.

La situaci√≥ va esdevenir confusa quan, tres dies despr√©s, Jimbo Wales va enviar un missatge a Slashdot [12] en el qual deia que ja existia un projecte d’enciclop√®dia lliure: Nupedia. ‚ÄúB√†sicament, RMS [13] s’ha conf√≥s‚ÄĚ, va escriure Wales al final del missatge.

Hector Facundo Arena explica que Jimmy Wales i Richard Stallman discutien les idees sobre Nupedia alhora que aquest √ļltim i ell tamb√© ho feien sobre la GNUPedia, i explica tamb√© que Stallman mai va relacionar els projectes en aquesta fase, per√≤ el disculpa indicant la complexa tasca de coordinaci√≥ que havia de dur a terme amb diversos projectes i la quantitat de correus que havia de respondre. √Čs per aquesta ra√≥ que ni Jimmy Wales coneixia l’exist√®ncia de la GNUPedia ni Hector Facundo Arena coneixia la Nupedia.

Tots tres van intentar soluicionar el conflicte aportant diverses idees, una de les quals va ser fusionar els dos projectes. Hector Facundo Arena mai la va acceptar, perqu√®, al seu parer, en els seus inicis la Nupedia no era totalment lliure i perqu√®, en cap cas, el projecte Nupedia s’adaptava a all√≤ que ell i Stallman havien parlat.

Una majoria dels col¬∑laboradors de la GNUPedia tampoc semblaven estar d’acord en la fusi√≥, de manera que, mentre aquest proc√©s de disscussi√≥ tenia lloc, van decidir canviar una mica el projecte i convertir-lo en un lloc on emmagatzemar textos de tot tipus, en una mena de ‚Äúbase de coneixement‚ÄĚ. El projecte es va anomenar [14] amb l’acr√≤nim recurs GNE: GNE’s Not an Encyclopedia [15]. Facundo Arena va abandonar la coordinaci√≥ projecte per√≤ va oferir la seva col¬∑laboraci√≥.

Finalment, Wales va descartar la idea de fusionar-los i els contactes posteriors que hi va haver no van donar cap fruit no van donar cap fruit.

Ara, la p√†gina que havia de ser la inicial de la GNUPedia [16], mostra el seg√ľent missatge, escrit per Richard Stallman:

Just quan est√†vem comen√ßant un projecte, GNUPedia, per redactar una enciclop√®dia lliure, el projecte d’enciclop√®dia Nupedia va adoptar la Llic√®ncia de Documentaci√≥ Lliure de GNU i per tant es va convertir en un projecte comercial lliure. Aix√≠ que vam decidir unir el projecte GNUPedia a Nupedia. Actualment, el projecte d’enciclop√®dia Wikipedia ha adoptat la filosofia de Nupedia i l’ha portat m√©s lluny. Li recomanem visitar i contribuir a aquest lloc.‚ÄĚ

Nupedia

Nupedia va ser un projecte d’enciclop√®dia lliure patrocinat per Bomis. Els seus m√†xims representants van ser el cap de Bomis, Jimmy Wales, i l’editor en cap de Nupedia, Larry Sanger.

El projecte es va iniciar al mar√ß de l’any 2000. La intenci√≥ era escriure una enciclop√®dia lliure els articles de la qual estiguessin revisats per especialistes. Per tant, aquesta enciclop√®dia posava especial √®mfasi en el fet que els articles fossin textos sense errors, d’alta qualitat i de veracitat indiscutible. Es per aix√≤ que hi havia un estricte proc√©s editorial en el qual hi intervenien escriptors, editors i revisors, correctors, programadors, traductors i participants casuals.

Els escriptors havien d’escriure uns textos ‚Äď al principi d’entre un i cinc par√†grafs, m√©s endavant caldria aprofundir m√©s ‚Äď que eren tramesos a l’editor expert en el tema tractat. Aquests donaven consells i consentiment als escriptors per continuar amb la feina. A m√©s a m√©s, tots els articles passaven per un rigor√≥s proc√©s de discussi√≥ i revisi√≥. ‚ÄúEns encantar√† aprendre de tu‚ÄĚ, animaven els promotors del projecte als escriptors. Posteriorment, entraven en joc els correctors, i, finalment, els traductors a d’altres idiomes. Els col¬∑laboradors casuals eren aquells qui participaven a les llistes de correu, discussions p√ļbliques o fent publicitat del projecte.

Una altra manera de participar en el projecte era com a programador. Els responsables del programari de la Nupedia volien crear ‚Äúun dels programes de codi obert m√©s potents per a la revisi√≥ d’experts [17]‚ÄĚ i animaven a desenvolupadors voluntaris a unir-se al projecte.

Aquest sistema, la intenci√≥ del qual era assegurar al m√†xim possible la qualitat dels articles [18], tenia un inconvenient: provocava que el ritme d’aven√ß del projecte fos molt lent.

Buscant una soluci√≥ a aquest problema, es va arribar a la conclusi√≥ que calia un m√®tode editorial m√©s permissiu. Segons sembla, qui primer va parlar dels sistemes Wiki dins de Bomis va ser Jeremy Rosenfeld – un dels empleats -, per√≤ qui va proposar als participants de Nupedia la creaci√≥ d’un wiki va ser Larry Sanger amb un correu electr√≤nic titulat Let’s make a Wiki! [19] (Fem un Wiki!). Al text, Sanger explica que √©s un wiki, quins avantatges t√© i com ajudaria a millorar el projecte: els textos escrits al wiki de la Nupedia podrien incorporar-se al proc√©s editorial convencional de la Nupedia quan aconseguissin una qualitat prou alta:

Si un article del wiki aconsegueix un alt nivell pot ser incorporat al proc√©s editorial normal de la Nupedia‚ÄĚ.

De seguida es va veure que el proc√©s de desenvolupament dels articles era molt m√©s r√†pid en aquest nou wiki anomenat Wikipedia, i, fins i tot, en alguns casos de m√©s qualitat, segons l’opini√≥ de l’editor en cap Larry Sanger:

Hi ha [al wiki] alguns articles que s√≥n, francament, una mica millors que algun article en progr√©s a la Nupedia‚ÄĚ [20]

Com que la Wikipedia cada cop creixia més, Jimmy Wales cada vegada demanava més temps de dedicació a Larry Sanger per a aquest projecte en detriment de la Nupedia.

Finalment, la Nupedia [21] va deixar de funcionar el 26 de setembre de 2003 i els articles d’aquesta van ser traslladats a la Wikipedia [22].

Projectes paral·lels

Enciclopedia Libre

Enciclopedia Libre o Enciclopedia Libre Universal en Espa√Īol √©s un projecte d’enciclop√®dia lliure en espanyol que es va iniciar el 26 de febrer de 2002.

El 13 de febrer de 2002, Larry Sanger anuncia [23] en una de les llistes de correu de la Wikipedia que, a causa dels problemes de finan√ßament, deixa de ser treballador de Bomis. Afegeix, no obstant, que Bomis es planteja la possibilitat d’inserir anuncis a les p√†gines de la Wikipedia per aconseguir els recursos necessaris per recuperar el seu antic lloc de treball.

A aquest missatge respon [24] el colaborador de la Wikipedia en espanyol Edgar Enyedy tot mostrant sorpresa i indignaci√≥ per l’anunci i assegura que deixa el projecte. Poc abans, havia escrit el seg√ľent a la seva p√†gina d’usuari [25]:

Bomis, propietaria del servidor i de la marca Wikipedia, administradora dels continguts (que fan gratu√Įtament els col¬∑laboradors) ha decidit explotar el fet de ser una ‘puntcom’ i incloure publicitat a la wikipedia. Bomis NO vol ser una .org, quan som, de facto, una organitzaci√≥ espont√†nia de col¬∑laboradors. [26]

I al missatge de resposta, indica:

Ning√ļ aconseguir√† ni tant sols un simple d√≤lar incloent publicitat al meu treball, que est√† clarament pensat per a la comunitat, d’altra banda, vaig publicar el meu treball en termes de free [27], en tots dos sentits [√©s a dir, lliure i gratu√Įt]. I vull que segueixi sent aix√≠. Ning√ļ no far√† servir els meus esfor√ßos per pagar sous o mantenir servidors.

Aleshores van encetar-se dues discussions simult√†nies sobre aix√≤, una a la llista de correu intlwiki-1 [28] en la qual van participar, entre d’altres, Jimmy Wales i Larry Sanger que expresaven objeccions al plantejament d’Edgar Enyedy; i una altra, a la p√†gina d’aquest usuari sobre una possible escissi√≥.

L’usuari del portal de noticies Barrapunto i col¬∑laborador de la Wikipedia jdelacueva (Javier de la Cueva), el dia 27 de febrer de 2002, √©s a dir, un dia despr√©s de la creaci√≥ de la Enciclopedia Libre, anuncia el nou projecte [29]. Un dia abans, Edgar Enyedy ho havia anunciat [30] a la llista de correu de la Wikipedia. Des d’aleshores, aquest i d’altres colaboradors passaven a formar part del nou projecte.

El projecte declara a la seva p√†gina inicial la seva intenci√≥ de prendre com a base all√≤ establert a l’assaig sobre l’Enciclop√®dia Universal i Recursos d’Ensenyament lliures de Richard Stallman.

De seguida es comencen a redactar les pol√≠tiques i normes, es fan les primers votacions i es redacten els primers articles. Aquestes pol√≠tiques fan especial √®mfasi en determinats temes com ara la rigorosa prohibici√≥ d’incloure publicitat directa o indirecta i l’exig√®ncia d’escriure els articles des d’un punt de vista neutral.

Tot i que la publicitat va ser una causa molt important en l’escissi√≥, no era aquest l’√ļnic motiu del malestar dels participants a l’Enciclopedia Libre: es queixaven tamb√© que, segons la seva opini√≥, exist√≠a una l√≠nia editorial i se censuraven les veus cr√≠tiques. A m√©s a m√©s d’aquests motius que son els que apareixen a la p√†gina Por qu√© estamos aqu√≠ y no en es.wikipedia.org (Perqu√® som aqu√≠ i no a es.wikipedia.org) per√≤ molts usuaris volien tamb√© independ√®ncia de la versi√≥ anglesa donat que creien que existia un greuge comparatiu entre aquesta i la resta de Wikipedias: es feien servir programaris diferents, els usuaris de la versi√≥ en espanyol tenien moltes dificultats per modificar el programari, etc [31].

Avui en dia, l’Enciclopedia Libre i la Wikipedia en espanyol segueixen sent dos projectes diferents per√≤ ‚Äúagermanats‚ÄĚ: comparteixen material ‚Äď ho poden fer gr√†cies a que comparteixen la llic√®ncia ‚Äď per√≤ no comparteixen ni les normes i pol√≠tiques ni els idearis.

Altres escissions i projectes amb objectius similars

Altres escissions o projectes que comparteixen els objectius de la Wikipedia per√≤ que difereixen pel que fa les pol√≠tiques o altres q√ľestions s√≥n:

  • Susning.nu √©s un projecte creat per Lars Aronsson a l’octubre del 2001 i que comparteix l’objectiu de la Wikipedia, √©s a dir, esdevenir una enciclop√®dia, per√≤ tamb√© un diccionari o un f√≤rum de discussi√≥ sobre all√≤ que interessi als seus usuaris.
  • Internet-Encyclopedia, que despr√©s va canviar el seu nom pel de Wikinfo, √©s una escissi√≥ del projecte Wikipedia en angl√®s que Fred Bauder va iniciar el juliol de 2003 perqu√® no estava d’acord amb la pol√≠tica de punt de vista neutral de la Wikipedia i, en lloc d’aquesta, n’adopten una altra segons la qual cal que cada tema, fet o concepte es reflecteixi de la manera m√©s favorable possible.
  • WikiZnanie √©s un projecte iniciat l’any 2003 amb l’objectiu de crear una enciclop√®dia, la difer√®ncia fonamental del qual respecte la Wikipedia √©s que fa servir la llic√®ncia de documentaci√≥ de FreeBSD enlloc de la llic√®ncia de documentaci√≥ lliure de GNU.
  • Wikiweise, una enciclop√®dia en alemany iniciada l’abril del 2005 per Ulrich Fuchs que es diferencia de la Wikipedia en que alguns dels articles, a m√©s a m√©s d’estar publicats sota la llic√®ncia de documentaci√≥ lliure de GNU, ho estan sota una altra anomenada Free Wiki-License creada per ell mateix amb l’objectiu que els noms dels autors aparaguessin de forma m√©s clara als articles. A m√©s a m√©s, t√© uns criteris per a acceptar la inclusi√≥ dels articles m√©s restrictius i els editors s’han d’identificar amb el seu nom real.

Fonts d’informaci√≥

Les seg√ľents refer√®ncies constitueixen les fonts d’informaci√≥ usades:

COL·LABORADORS DE LA ENCICLOPEDIA LIBRE. Por qué estamos aquí y no en es.wikipedia [en línia]. Enciclopedia Libre, 2004. Disponible a <http://tinyurl.com/2vwj5>.

COL·LABORADORS DE LA ENCICLOPEDIA LIBRE. Wiki [en línia]. Enciclopedia Libre, 2005. Disponible a <http://enciclopedia.us.es/index.php/Wiki>.

COL¬∑LABORADORS DE LA VIQUIP√ąDIA. Drets d’autor [en l√≠nia]. Viquip√®dia, l’Enciclop√®dia Lliure, 2006. Disponible a <http://ca.wikipedia.org/w/…Drets_d%27autor>.

COL¬∑LABORADORS DE LA VIQUIP√ąDIA. Unix [en l√≠nia]. Viquip√®dia, l’Enciclop√®dia Lliure, 2006. Disponible a <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unix&oldid=301807>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. .com [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=.com>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. .org [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=.org>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Copyrights [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Copyrights>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Creative Commons [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre, 2006. Disponible a <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Creative_Commons>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Enciclopedia Libre [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/wiki/Enciclopedia_Libre>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. General disclaimer [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:General_disclaimer>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. GNE [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2005. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=GNE>.

COL¬∑LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Historical Wikipedia pages/Wikipedia and Nupedia [en l√≠nia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2004. Disponible a <http://meta.wikimedia.org/w/…/Wikipedia_and_Nupedia>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Jargon File [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Jargon_File>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Lawrence Lessig [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre, 2005. Disponible a <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Lawrence_Lessig>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Lawrence Lessig [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre, 2005. Disponible a <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Lawrence_Lessig>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Mozilla Public License [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=MPL>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Objetivos [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre, 2006. Disponible a <http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Objetivos>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Richard Stallman [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Richard_Stallman>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Susning.nu [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Susning.nu>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Wikinfo [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikinfo>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Wikipedia [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre, 2006. Disponible a <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. Wikiweise [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikiweise>.

COL·LABORADORS DE LA WIKIPEDIA. WikiZnanie [en línia]. Wikipedia, the free encyclopedia, 2006. Disponible a <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=WikiZnanie>.

CREATIVE COMMONS. Creative Commons ‚Äď Commons deed Reconeixement 2.5 [en l√≠nia]. CreativeCommons.org, 2005. Disponible a <http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/>.

CRISTIAN R. ARROYO. ¬ŅLa Mozilla Public License no es libre? [en l√≠nia]. VivaLinux!, 2004. Disponible a <http://www.vivalinux.com.ar/article-debian-mozilla-license.html>.

EDGAR ENYDEY. Good luck with your wikiPAIDia [en l√≠nia]. Intlwiki-l, 2002. Disponible a: <http://mail.wikipedia.org/…/intlwiki-l/2002-February/000237.html>.

EDGAR ENYDEY. Primer a√Īo de esta enciclopedia [en l√≠nia]. Intlwiki-l, 2003. Disponible a: <http://enciclopedia.us.es/…/Primer_a%F1o_de_esta_enciclopedia>.

FUNDACI√ď DEL PROGRAMARI LLIURE i SOFTCATAL√Ä. Llic√®ncia de documentaci√≥ lliure de GNU (traducci√≥ no oficial) [en l√≠nia]. Softcatal√†, 1999. Disponible a <http://www.softcatala.org/llicencies/fdl-ca.html>.

HECTOR FACUNDO ARENA. GNUPedia [en l√≠nia]. arena.org, 2000. Disponible a: <http://web.archive.org/…/gnupedia-historia.html>.

HECTOR FACUNDO ARENA. GNUPedia Project Starting [en línia]. Slashdot.org, 2000. Disponible a <http://slashdot.org/articles/01/01/16/2031215.shtml?tid=117>.

HECTOR FACUNDO ARENA. Libros [en línia]. arena.org, 2002. Disponible a: <http://web.archive.org/web/20020605213908/http://www.arena.org.ar/>.

HECTOR FACUNDO ARENA. Nuevo proyecto: GNUPedia [en línia]. Barrapunto.com, 2000. Disponible a <http://barrapunto.com/article.pl?sid=00/12/21/0849254>.

HECTOR FACUNDO ARENA. Sitio personal de Héctor Facundo Arena [en línia]. arena.org, 2002. Disponible a: <http://web.archive.org/web/20020605213908/http://www.arena.org.ar/>.

JAVIER DE LA CUEVA. Revuelta en wikipedia en castellano [en línia]. Barrapunto.com, 2002. Disponible a: <http://mail.wikipedia.org/pipermail/intlwiki-l/2002-February/000236.html>.

JIMMY WALES. Will The Real Nupedia Please Stand Up? [en línia]. Slashdot.org, 2000. Disponible a <http://slashdot.org/article.pl?sid=01/01/20/0319231&tid=99>.

LARRY SANGER. Announcement about my involvement in Wikipedia and Nupedia [en línia]. Intlwiki-l, 2002. Disponible a: <http://mail.wikipedia.org/pipermail/intlwiki-l/2002-February/000236.html>.

LARRY SANGER. Le’ts make a Wiki! [en l√≠nia]. Nupedia-I, 2001. Disponible a <http://web.archive.org/…/nupedia-l/2001-January/000676.html>.

NUPEDIA. Wellcome to Nupedia! [en línia]. Nupedia, 2001. Disponible a <http://nupedia.8media.org/>.

RICHARD STALLMAN. GNUPedia – Encyclopedia Universal y Recursos de Ense√Īanza Libres [en l√≠nia]. GNU, 1999. Disponible a: <http://www.gnu.org/encyclopedia/free-encyclopedia.es.html>.

WIKIMEDIA QUATRO. Entrevista: Lawrence Lessig [en línia]. Wikimedia Foundation, 2005. Disponible a <http://wikimediafoundation.org/wiki/Wikimedia_Quarto/2/Es-5>.

Notes

[1] Escriu habitualment en un bloc que es pot consultar a https://www.fsf.org/blogs/rms/. També es pot consultar la seva pàgina web personal, a http://www.stallman.org/.

[2] Massachusetts Institute of Technology (Institut de Tecnologia de Massachusetts) és una institució dedicada a la investigació i la recerca sobretot en el camp de la tecnologia.

[3] Paraules pronunciades en una conferència que va donar a Madrid amb motiu del 25è aniversari de la fundació de la Escuela Universitaria de Informática de la Universidad Politécnica de Madrid.

[4] Té una pàgina web personal http://www.jimmywales.com/ i un bloc http://blog.jimmywales.com/

[5] A http://mail.wikipedia.org/pipermail/wikipedia-l/2001-October/000652.html es pot llegir un missatge en el que Jimmy Wales respon sobre quins col¬∑laboradors de la Wikipedia estan contractats per Bomis (a l’inici de la creaci√≥ d’aquesta enciclop√®dia).

[6] Hi ha un text atribu√Įt a Jimmy Wales en el qual descriu com veu ell el concepte de wiki, anomenat Wiki como suelo f√©rtil. Es pot llegir a: http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Wiki_como_suelo_f√©rtil

[7] El missatge que Larry Sanger envia a la llista de correu de Nupedia informant del naixement de la Wikipedia es pot llegir a http://web.archive.org/…/nupedia-l/2001-January/000684.html

[8] La llista de les contribucions que Sanger ha fet a la Wikipedia en anglès es pot trobar a http://en.wikipedia.org/wiki/Special:Contributions/Larry_Sanger

[9] Aquesta dada la comunica Larry Sanger als participants de la llista en un missatge que es pot llegir a http://web.archive.org/…/nupedia-l/2000-March/000022.html

[10] Va fer l’anunci als portals Barrapunto, Slashdot i LinuxPreview. L’anunci fet als dos primers es por llegir a http://barrapunto.com/article.pl?sid=00/12/21/0849254 (en castell√†) i http://slashdot.org/articles/01/01/16/2031215.shtml?tid=117 (en angl√®s).

[11] El coordinador del projecte GNUPedia, Hector Facundo Arena, va escriure un text a la seva web personal en el qual explica els esdeveniments d’aquells dies segons el seu punt de vista. Aquest text es pot llegir a http://web.archi…/http://www.arena.org.ar/gnupedia-historia.html

[12] El missatge original est√† disponible a http://slashdot.org/article.pl?sid=01/01/20/0319231&tid=99. Barrapunto se’n va fer ress√≤ (en castell√†) a: http://barrapunto.com/…01/01/21/1747209&mode=thread

[13] Sigles amb les quals es coneix a Richard Matthew Stallman. A la primera edici√≥ del Jargon File, un recull de termes relacionat amb l’argot hacker i d’Internet, Stallman va escriure: ‚Äú’Richard Stallman’ nom√©s √©s el meu nom mund√†; tu pots dir-me ‘rms’‚ÄĚ

[14] √Čs possible consultar la llista de noms que van suggerir els participants a http://meta.wikimedia.org/wiki/GNU_Encyclopedia_Project_Name

[15] Tot i que el projecte està pàcticament inactiu, encara se segueix desenvolupant a http://gne.sourceforge.net/

[16] La pàgina inicial (en anglès) és http://www.gnu.org/encyclopedia/ i la inicial en castellà és http://www.gnu.org/encyclopedia/encyclopedia.es.html

[17] Segons el TERMCAT, Revisi√≥ d’un article, una publicaci√≥, un projecte, etc., que porten a terme experts en la mat√®ria de qu√® tracta per avaluar-ne la qualitat i la idone√Įtat, equivalent al terme angl√®s peer review.

[18] Es pot llegir un exemple d’article de la Nupedia (en angl√®s) aqu√≠: http://web.archive.org/…//www.nupedia.com/article/126/

[19] Es conserva el text original d’aquest correu electr√≤nic a http://web.archive.org/…/nupedia-l/2001-January/000676.html. Tamb√© posen llegir-se les respostes a aquest correu a l’arxiu del m√©s de gener de 2001 de la llista de correu de la Nupedia, a: http://web.archive.org/…/nupedia-l/2001-January/subject.html. Tamb√© es pot consultar l’anunci que el mateix Sanger va fer a la llista de correu quan www.wikipedia.com es va posar en marxa: http://web.archive.org/…/nupedia-l/2001-January/000684.html

[20] Aquesta frase la va escriure Larry Sanger a una p√†gina de discussi√≥. Totes les p√†gines que tenen relaci√≥ amb esdeveniments hist√≤rics de la Wikipedia han estat recollides a http://meta.wikimedia.org/wiki/Historical_Wikipedia_pages i concretament aquesta frase √©s a http://meta…/Historical_Wikipedia_pages/Wikipedia_and_Nupedia

[21] Tot i aix√≤, la p√†gina web on s’hostatjava la Nupedia encara est√† activa: http://nupedia.8media.org/

[22] Existeix una llista d’articles traslladats de la Nupedia a la Wikipedia: http://en.wikipedia…#Articles_copied_to_Wikipedia

[23] Es pot llegir el missatge a http://mail.wikipedia.org/pipermail/intlwiki-l/2002-February/000236.html

[24] La resposta és a http://mail.wikipedia.org/pipermail/intlwiki-l/2002-February/000237.html

[25] La p√†gina d’usuari d’Edgar Enyedy √©s: http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Edgar

[26] En principi, els dominis .com estan pensat per al seu √ļs per part d’entitats comercials i els .org s√≥n per a organitzacions que no s’adeq√ľin a un domini m√©s espec√≠fic.

[27] Fa refer√®ncia a les dues accepcions que t√© la paraula ‚Äúfree‚ÄĚ en angl√®s: gratis i lliure.

[28] Aquesta era la llista de correu sobre el projecte ‚ÄúWikipedia Internacional‚ÄĚ. Tots els missatges de la discussi√≥ sobre l’Enciclopedia Libre que va tenir lloc aquells dies es pot consultar a l’arxiu de missatges de febrer del 2002 d’aquesta llista, a: http://mail.wikipedia.org/pipermail/intlwiki-l/2002-February/thread.html

[29] √Čs possible llegir l’anunci i els comentaris que va provocar a http://barrapunto.com/article.pl?sid=02/02/27/0146238

[30] Aquest anunci és a http://mail.wikipedia.org/pipermail/intlwiki-l/2002-February/000289.html

[31] Dos punts de vista clarament enfrontats sobre això es reflecteixen a aquesta discussió a Barrapunto: http://barrapunto.com/comments.pl?sid=40750&cid=292156 en un debat entorn allò que va causar malestar als usuaris de la Wikipedia en espanyol.