Fisicitat i intel路lectualitat: Duchamp
Duchamp [Biografia 路 Citacions 路 Multim猫dia ] en la seva determinaci贸 d’allunyar-se de la fisicitat en l’art s’allunya tamb茅 de la concepci贸 de l’art com a c脿lid: m茅s aviat es seves obres emanen fredor i c脿lcul (calcula que provocaran reaccions, per exemple).
Atempta tamb茅 contra la idea d’originalitat de l’obra en confrontaci贸 amb les seves reproduccions. Les seves obres s贸n perfectament reprodu茂bles.
Duchamp segueix la senda dels “-ismes” per貌 en un moment donat canvia la seva orientaci贸 radicalment.
Formava part del jurat d’una associaci贸 dels EUA que va convocar un concurs en qu猫 s’hi presentaven obres per ser exposades. A aquell mateix concurs hi va presentar, sota el pseud貌nim R. Mutt, un urinari invertit.
La resta del jurat es va escandalitzar. Va deixar-los parlar i despr茅s de confessar ser l’autor va dimitir. (Considerava que tot plegat, la reacci贸 del jurat inclosa, era part de l’obra.)
L’aspecte f铆sic d’una obra per si mateix 茅s quelcom banal. Vola allunyar-se de l’aspecte f铆sic de la pintura; el que li interessava eren les idees. El t铆tol era, per tant, un element molt important.
Creia que no s’ha de pintar buscant el gaudi f铆sic, sin贸 al servei d’interessos intel路lectuals.
Duchamp va deixar obsoleta la idea de l’obra d’art com a cosa irrepetible: 茅s possible copiar les seves obres tantes vegades com es vulgui, el que importa 茅s la idea intel路lectual. S贸n obres que apel路len a la intel路lectualitat, obres fredes.