Geni i originalitat: Kant sobre el geni

Apunts d’un comentari a un text de Kant fet a classe.

El geni

El geni es concep com la sang, com allò més profund. El geni actua amb una naturalitat igual a la naturalitat amb què actua la natura. No té a la vista el seu propòsit, sinó que de manera inconscient i irreflexiva arriba de forma directa i dretera al seu resultat final.

Geni m√©s que un home √©s una manera de produir, el resultat de la qual √©s art. Geni √©s la capacitat mitjan√ßant la qual la naturalesa dona les regles a l’art.

No hi ha art si no hi ha regles. Perqu√® puguem tenir art aquestes regles s’han de recon√®ixer: l√≤gica interna, coher√®ncia, que es posi de manifest que l’obra no √©s fruit d’un accident, en definitiva.

En el fons l’artista seguir√† el procedir de la naturalesa. No seguir√† ni a les odes, ni a l’opini√≥ p√ļblica, ni a les acad√®mies, ni a les √®poques, ni a les influ√®ncies ni al que digui la cr√≠tica.

Naturalesa √©s all√≤ a qu√® fem refer√®ncia quan diem ¬ęm’ha pogut la meva sang, les meves v√≠sceres¬Ľ. Aquella cosa que soc jo per√≤ que va m√©s enll√† de la meva consci√®ncia, ra√≥ i intel¬∑lig√®ncia. I que, tot i aix√≠, √©s intr√≠nsecament jo.

La sang, tot i ser meva em traspassa, té una herència.

En el fons Kant està pensant en la natura com a força de producció. La natura obra amb naturalitat.

Proposa la natura en la seva productivitat per crear com a model per a la seva creació: mai seguint una regla. De la mateixa manera que el presseguer ja fa presseguers de forma inconscient i reflexiva, obra el producte del geni, però sense que això impliqui falta de coherència o que el producte no sigui rodó.

Tenim la sensaci√≥ que l’artista est√† seguint un cam√≠ tot i que ell pr√®viament no el sabia, sin√≥ que l’ha anat desenvolupant, se li va acudint i va sorgint la regla en el proc√©s creatiu mateix.

El primer atribut d’un artista √©s la originalitat, que √©s quelcom que s’identifica amb ell des de l’origen, que est√† en ell des del principi. En un segon sentit el geni √©s original perqu√® representa un segon origen: no segueix cap regla, per tant, amb ell s’acaba la hist√≤ria passada. No nom√©s aix√≤: no aplica mai una soluci√≥ ja establerta, sin√≥ que cada obra seva √©s un segon origen.

La bellesa

Kant indica que la natura ens sembla bella quan sembla una obra d’art i l’art ens sembla bell quan se sembla a la natura.

Oiginalitat

Un origen o alguna cosa origin√†ria √©s aquella en qu√® l’artista obra segons el principi que ¬ęcada obra √©s un nou origen¬Ľ. Segons aix√≤, no existeix un progr√©s acumulatiu en les arts, perqu√® cada artista √©s un nou origen. L’artista t√© una formaci√≥ profunda, per√≤ en el moment de la creaci√≥ oblida que √©s un savi, perqu√® si no faria ¬ęobres de tesi¬Ľ. Aquesta cerca de la novetat ha dut a un cul-de-sac que com a √ļltima conseq√ľ√®ncia porta a la tabula rassa total: dibuixar un quadrat blanc.

El sublim

Kant sistematitza el sublim en dues divisions:

  1. Sublim matemàtic: el sublim de la grandària.
  2. Sublim dinámic: el sublim de la força (en la natura: contemplar les forces desfermades).

Del plaer de l’eidos, la idea, del plaer de la bellesa; s’ha passat, en 50 o 60 anys, al plaer del dif√ļs.