Bellesa

La idea de bellesa, en la seva formaci√≥, est√† emmarcada en un context en que no es coneixia ni es considerava el subjectivisme ni el relativisme, per tant no es pot donar per v√†lida una explicaci√≥ subjectivista de ‚Äúbellesa‚ÄĚ.

La paraula original de qu√® deriva “bellesa” √©s kalos, que est√† en la mateixa arrel etimol√≤gica de la paraula bo. Originalment, per tant, “bo” i “bell” es confonien. Per tant, bell √©s el que √©s bo.

Aleshores el dubte es trasllada a “qu√® √©s bo?” Bo √©s que les coses es mantinguin dins els seus l√≠mits, que s’hi ajustin i que es regulin.

√Čs bell el que s’ajusta a la idea. En llat√≠, eidor (idea) es tradueix per forma. Una cosa no bella √©s deforme, amb falta de forma. Bell √©s all√≤ en qu√® la forma, el concepte intel¬∑lectual, es mostra en la seva plenitud.