És una teoria establerta per Gadamer segons la qual les obres existeixen en tant que són interpretades per algú i en un acte d’interpretació concret.

Gadamer creu que el model de relació bo amb les obres està inspirat per aquells ens interpretatius als quals s’aplica el concepte d’interpretació, donat el fet que en l’obra d’art no es reclama la passivitat com passa amb els documents històrics, al contrari, és l’activitat el que demana, arribar a tenir experiència. Per tant, en l’obra d’art no hi ha una interpretació millor, una veritat més autèntica. L’obra d’art no està relacionada amb una veritat entesa com a punt de descans o repòs, punt últim i culminant, sinó que emergeix amb cada interpretació.