Comentari de l’obra Express de Robert Rauschenberg

Express √©s una obra de 1963 de Robert Rauschenberg. Aquest autor dels Estats Units d’Am√®rica havia nascut 38 anys abans a Port Arthur, Textas.

El t√≠tol de l’obra ja t√© connotacions de moviment, dinamisme, velocitat, cavi. Efectivament, aquestes expectatives no es veuen frustrades pel contingut, sin√≥ al contrari.

El genet que est√† saltant √©s un element important per refor√ßar aquestes expectatives. En coher√®ncia amb aix√≤, el moviment no s’atura ni tant sols en el cas que les condicions siguin desfavorables, com es fa pal√®s amb les figures que pugen ascendeixen en cordes per un terreny la inclinaci√≥ del qual √©s insalvable.

A ulls de l’espectador hi ha molts m√©s aspectes sorprenents que aquest √ļltim. No ho son poc, per exemple, els dos botons incrustats que poden veure’s cap al centre de l’obra o l’element circular a l’esquerra d’aquests.

A prop√≤sit d’elements inserits es pot comprovar tamb√© que hi ha retalls de fotografia. L’explicaci√≥ a tot aix√≤ rau en la influ√®ncia dadaista i concretament en una de les caracter√≠stiques d’aquest moviment art√≠stic: el collage.

L’obra en conjunt cont√© reminisc√®ncies de l’√ļs d’aquesta t√®cnica. Una de les m√©s evidents √©s a part de la ja exposada √©s la repetici√≥ d’elements com es veu en el cas dels genets. Altres repeticions s√≥n les formes obscures humanoides del centre del quadre, aix√≠ com les que hi ha a la dreta que s√≥n m√©s clares.

No obstant l’anterior, la t√®cnica preponderant usada aqu√≠ √©s la serigrafia. No √©s pas incompatible amb el collage: al contrari, si el collage afavoreix que hi hagi elements diferents combinats, la serigrafia n’afavoreix la repetici√≥. Amb l’√ļs d’aquesta t√®cnica es demostren les paraules de Benjamin segons les quals els mitjans t√®cnics no nom√©s tenen una utilitat en el camp de la reproducci√≥ facs√≠mil d’obres sin√≥ que poden servir tamb√© com a eines per a fer art.

El resultat és un quadre amb diferents perspectives i punts de vista també divergents; ni tant sols no és homogeni pel que fa a les proporcions. Per posar un exemple la perspectiva corresponent als escaladors no té res a veure amb la dels genets.

Aquesta mescla de g√®neres i elements t√© molt a veure amb el dadaisme i (conseq√ľentment) amb l’art contemporani. Malgrat que hi ha formes absolutament ben definides no es pot recon√®ixer l’objecte del quadre com a conjunt. M√©s aviat podrien semblar obres diferents unides (de nou es fa palesa la influ√®ncia dadaista del collage) per√≤ cohesionades, amb una forma de cohesi√≥ que en res s’acosta a la homogene√Įtat, gr√†cies als colors austers.

La radicalitat en la forma d’aquesta obra no fa sin√≥ all√≤ a que Ortega y Gasset feia refer√®ncia amb ‚Äúnou art‚ÄĚ. La provocaci√≥ pr√≤pia del dadaisme, la falta d’objecte, i la capacitat de crear sorpresa s’erigeixen en constituents d’una obra d’art deshumanitzat, en tant en quant no √©s comprensible pels espectadors que vulguin trobar en ella projeccions de sentiments i esdeveniments propis dels humans amb qu√® experimentar empatia.

En relaci√≥ amb aix√≤, un dels atractius que considero que t√© la obra √©s el fet que no pot ser compresa sin√≥ s’atorga la import√†ncia justa als mitjans. Adorno estableix que el gaudi com a finalitat suprema de l’art √©s insostenible perqu√® els mitjans en art no queden absorbits per la finalitat. Doncs b√©, en aquesta obra es palesa aquesta autonomia dels materials de forma prou contundent, a m√©s d’exemplificar que a frontera entre el material sensible, que √©s un mitj√†, i all√≤ abstracte, que √©s l’ess√®ncia intel¬∑lectual i que nom√©s √©s aprehensible mitjan√ßant l’esperit, es desdibuixa en el cas de les obres “que brillen pel seu art exquisit”.

L’esperit. En ell hi ha la clau d’aquesta obra. Per res m√©s que per la satisfacci√≥ que provoca la seva comprensi√≥ √©s v√†lida aquesta obra. Per res m√©s que per a una satisfacci√≥ d’origen intel¬∑lectual. De cap manera pot ser concebuda com un mitj√† per provocar un plaer amb voluntat d’evasi√≥; tampoc ho pret√©n. √Čs, en definitiva, una obra contempor√†nia exemplificadora.