Filippo Brunelleschi

Felip Brunelleschi va ser qui va comen√ßar a aixecar els edificis segons la formula Renaixentista. L’any 1401 (alguns autors defensen aquesta data com l’inici del Renaixement) el gremi de la Calimala, que tenia el baptisteri de Flor√®ncia (√©s l’edifici religi√≥s m√©s antic conservat, √©s rom√†nic, del segle XI), va decidir que calia fer les segones portes del baptisteri.

Es tracta d’un edifici ortogonal amb tres portes, que en principi eren de fusta normal, per√≤ aquest gremi les va anar substitu√Įnt per altres m√©s sofisticades: de bronze, historiades. El gremi de la Calimala va convocar un concurs p√ļblic amb una s√®rie de requisits:

  • Tots els artistes havien de representar el Sacrifici d’Isaac.
  • Tots ells havien d’esculpir de la mateixa manera el relleu: seguint la mateixa estructura, el mateix tipus de relleu, que tenien les portes medievals.

Brunelleschi es va presentar al concurs. D’una banda, √©s una escena que for√ßava a una s√®rie de coses que tots els artistes havien de tenir en consideraci√≥: els personatges que hi intervenien, per exemple (Abraham, Isaac, els dos servents, la mula i l’√†ngel que porta l’anyell que realment s’ha de sacrificar en lloc del fill d’Abraham).

No era una escena f√†cil: pare i fill, v√≠ctima i botx√≠, havien de quedar clars i contrastats. I d’altra banda, calia que la resta de personatges tamb√© hi aparegu√©s per√≤ apartats de l’escena principal.

Tant a l’exercici que va presentar ak concurs Ghiberti com el que va presentar Brunelleschi s’hi observa un retorn a l’antiguitat. Ghiberti conceptualment segueix sent un autor G√≤tic: s√≠ que presenta cossos molt bells, per√≤ amb aix√≤ no n’hi ha prou per a considerar-lo Renaixentista, ja que no busca formes essencials comprensibles sin√≥ que encara segueix donant molta import√†ncia a la bellesa formal, a la complicaci√≥ del treball amb la mat√®ria, al modelat de les formes, etc., fins i tot quant tot aix√≤ fa que l’essencial no s’entengui o hi hagi m√©s complicacions per a entendre-ho.

La figura principal recorda a les obres cl√†ssiques. En com s’hi veu reflectit l’anyell, l’arribada de l’√†ngel, el bra√ß d’Abraham, etc., es pot veure la dist√†ncia que hi ha entre Ghiberti i Brunelleschi. cadascun d’ells posa l’accent en detalls diferents de l’escena.

Brunelleschi construeix una escena piramidal, en el triangle l’escena queda emmarcada. Els dos criats estan disposats de manera que queda emfatitzat el punt √†lgid del bra√ß d’Abraham.

Ghiberti disposa un espai contra un altre espai separats per una roca que no acaba de funcionar massa bé com a element separador.

Ghiberti va ser finalment triat pel gremi de la Calimala. Devien considerar que tenia un gust més refinat que el de Brunelleschi. A més, tècnicament, el seu exercici era menys arriscat de fondre, estilísticament era també menys arriscat i econòmicament més barat.

A la catedral de Flor√®ncia s’hi observa tamb√© la c√ļpula que el 1418 va fer (aquest cop s√≠) Brunelleschi per enc√†rrec del gremi de la llana despr√©s de guanyar un concurs p√ļblic. √Čs una c√ļpula est√®ticament adaptada a la resta de la catedral, no sembla que hagi passat m√©s d’un segle entre la construcci√≥ de la catedral i la de la c√ļpula. La c√ļpula, est√®ticament, √©s g√≤tica: fa servir l’arc apuntat en lloc de l’arc de mig punt. Per√≤ t√®cnicament soluciona els problemes que tenia el fet de cobrir aquest espai gr√†cies a instruments i a mitjans renaixentistes. A m√©s es pot llegir als documents relacionats amb aquesta constricci√≥ que Brunelleschi √©s ¬ęinventor i governador de les obres¬Ľ, cosa molt diferent al mestre d’obres anterior.

L’Hospital dels innocents √©s una altra obra de Brunelleschi. De fet es un orfenat, fer entre 1419 i 1444. Era un centre important de la benefic√®ncia. Era Civil, per√≤ Brunelleschi va saber adaptar la seva obra visualment al millor per al cas concret que li demanava. Brunelleschi va concentrar els seus esfor√ßos en crear una nova tipologia de fa√ßana, que era la part p√ļblica d’aquest edifici.

L’orfenat √©s a una pla√ßa. Va crear una fa√ßana que s’avanc√©s un pl√†nol a l’edifici, de forma que la transici√≥ entre l’espaui obert de la pla√ßa i l’espai pesat de l’edifici no √©s tan traum√†tica. Fa aix√≤ per mitj√† d’un porxo.

√Čs un edifici en qu√® predomina el gris i el blanc, excepte els cercles blaus dels carcanyols de les columnes. L’√ļs del gris verd√≥s ve d’una tradici√≥ de l’√ļs de dos colors molt pr√≤pia de Flor√®ncia. Per√≤ no l’usa per decorar la fa√ßana sin√≥ per clarificar-la: pret√©n mostrar-nos quin √©s el seu procediment i eines de treball. Usa el blanc en els elements estructurals mentre que els arcs i altres elements del seu vocabulari arquitect√≤nic s√≥n en general grisos.

Brunelleschi fa una interpretaci√≥ d’alguns elements cl√†ssics (per exemple, la idea del podi cl√†ssic) per adaptar-lo a la funcionalitat que ha de tenir l’edifici (hi posa una escalinata). Tamb√© importa l’horitziontalitat del m√≥n cl√†ssic. Arquitrau, fris i cornisa s√≥n tres elements de l’entaulament cl√†ssic, que s√≥n en aquest cas reinterpretats per Brunelleschi, que situa a la fa√ßana aquests elements per donar √®mfasi d’horitzontalitat. L’horitzontalitat substitueix a la verticalitat g√≤tica, verticalitat que fa perdre a l’home, que busca a D√©u (simb√≤lica), etc. Una horitzontalitat f√†cilment comprensible, amb proporcions copsables.

D’una mida b√†sica depenen la resta de mides de l’edifici. En l’arquitectura g√≤tica, totes les peces encaixen com a un trencaclosques, per√≤ no depenen les unes de les altres. En l’arquitectura renaixentista, les peces s√≠q ue depenen les unes de les altres, tot dotant la construcci√≥ d’una estructura org√†nica.

L’any 1418, quan s’est√† fent la c√ļpula, est√† tamb√© a punt de comen√ßar la reedificaci√≥ de l’Esgl√©sia de Sant Lloren√ß, una petita esgl√©sia rom√†nica. Transsepte, absis i creu llatina eren tres elements d’aquesta esgl√©sia. Volien enderrocar el transsepte i fer l’esgl√©sia m√©s gran, construint tot de capelles al transsepte i un nou absis.

Les fam√≠lies m√©s riques del barri de Sant Lloren√ß havien de pagar les capelles del transsepte, i la reforma de l’absis aniria a c√†rrec de la capella. Giovanni di Bicci de’ Medici contracta a Brunelleschi per qu√® faci la capella que ha d’estar sota el patrocini de la fam√≠lia Medici.

Aquestes fam√≠lies que havien de construir capelles volien treure’n algun profit. Entre d’altres coses la capella serviria com a pante√≥ familiar. Per√≤ Giovanni di Bicci de’ Medici no nom√©s es va fer c√†rrec de la seva capella sin√≥ tamb√© de la sagristia, que tamb√© va encarregar a Brunelleschi. Cal dir que aspirava a governar Flor√®ncia.

Actualment, la sagristia es veu d’una forma molt diferent a com la va pensar Brunelleschi perqu√® s’hi ha afegit decoraci√≥. Ell va fer servir de nou la bicromia. Una estructura recorre l’entaulament de la sagristia i l’uneix en certa forma amb la capella dels Medici. √Čs una estructura semblant a la de l’Hospital, per√≤ on s’ha substitu√Įt la columna per pilastres.

Hi ha qui ha dir que Brunelleschi va fer una translassi√≥ de l’arc de triomf rom√† per a fer la paret que dona entrada a l’absis. Seria traslladar un element pag√† a una estructura religiosa, cosa que tindria sentit perqu√® en el fons s’est√† celebrant l’exist√®ncia d’una nissaga, els Medici.

Més informació