El conreu literari de la llengua catalana

El catal√† com a llengua rom√†nica que √©s, √©s un idioma amb un llarg per√≠ode de formaci√≥; des del segle VIII a lXI o XII aproximadament. Procedeix del llat√≠ i probablement del llat√≠ anomenat vulgar, la qual cosa no vol dir que no contingui mots procedents del llat√≠ culte. Neix per evoluci√≥: cada generaci√≥ introdueix canvis que per acumulaci√≥ resulten en un idioma diferent. (Avui en dia passa amb el portugu√®s del Brasil: si continua evolucionant com fins ara, els ling√ľistes pronostiquen que en no gaires segles podr√† ser considerat un idioma diferent del portugu√®s de Portugal.)

El catal√† en els seus primers temps no s’usava en la llengua escrita, sin√≥ que s’escrivia en llat√≠. Es comen√ßa a escriure quan la dist√†ncia entre l’evoluci√≥ del llat√≠ vulgar i l’original √©s tan considerable que molta gent ja no ent√©n l’original (sobretot en un context en qu√® molta gent √©s analfabeta).

A comen√ßaments del segle XX a la sagristia d’Organy√† es van trobar uns documents en mal estat de conservaci√≥ per√≤ que tenen el gran valor de¬† ser el primer text amb certa vocaci√≥ liter√†ria en catal√†: les Homilies d’Organy√†. S√≥n comentaris en llengua vern√†cula als Evangelis, segurament fets per alg√ļ que sabia llat√≠ per facilitar despr√©s la seva explicaci√≥ o una tasca de recitaci√≥ d’algun passatge.

D’altra banda se sap que van circular poemes populars, tan religiosos com pagans. Sobretot van circular oralment, fet pel qual no n’han arribat gaires. S’han conservat alguns virolais, √©s a dir, cants a la verge Maria. Podria ser que tamb√© hagu√©s existit poesia culta, per√≤ no es coneix. No obstant, la poesia culta d’aquell temps √©s fonamentalment poesia en proven√ßal. El proven√ßal tenia tant prestigi com a llengua po√®tica que la majoria de poetes se sumen a aquesta llengua que, en el cas dels parlants del catal√†, era molt propera (en quant a les estructures gramaticals, per exemple, s’assembla molt al catal√†). Amb ella s’assimila la visi√≥ trobadoresca del m√≥n que va lligada al m√≥n feudal i a les seves estructures.