Característiques d'Europa dels segles XVI al XIX

  1. Conquesta de la llibertat dem pensament. No sense guerres, no sense viol√®ncia, es va aconseguir la llibertat religiosa. El proc√©s d’aquesta conquesta viu el seu moment culminant en el segle XVI, amb les guerres de religi√≥. La llibertat de pensament suposa el triomf de la toler√†ncia.
  2. Fenomen dels estats i les nacions. Constitueix naci√≥ un poble amb voluntat de ser-ho, amb lleis pr√≤pies, amb Hist√≤ria pr√≤pia,… L’estat √©s una estructura pol√≠tica nascuda d’algunes monarquies (o en alguns casos, d’algunes rep√ļbliques): es van desenvolupant com a embri√≥ de l’Estat.
  3. Desenvolupament econ√≤mic. A Europa es produeix ja des del segle XVI un desenvolupament econ√≤mic que la situa en un lloc privilegiat (econ√≤micament parlant) en el m√≥n, la qual cosa li permet assaltar les riqueses d’altres pa√Įsos (per exemple de pa√Įsos de l’√Äfrica o Am√®rica). Aquest desenvolupament consisteix primer en un proc√©s intern (especialitzaci√≥ productiva, costum de la compra-venda, etc.) i despr√©s extern. La culminaci√≥ d’aquest proc√©s es dona amb la Revoluci√≥ Industrial.
  4. Triomf de la ra√≥ i la llibertat, entre finals del XVII i mitjans del XVII. Fruit del racionalisme vingut amb la Revoluci√≥ Francesa i de la defensa que l’empirisme angl√®s va fer de les explicacions raonades, que acaba amb el providencialisme, l’explicaci√≥ divina. S’estableix una frontera molt clara entre fe i ra√≥. Paral¬∑lelament s’acaba amb la por de ridiculitzar els governants, desafiar els monarques absoluts, els capellans (que fins ara havien tingut el monopoli de l’educaci√≥), etc.
  5. La llibertat pol√≠tica, que √©s fruit de totes aquestes coses. √Čs una batalla per conquistar drets pels ciutadans; lent, per√≤ que es va consolidant: primer amb la introducci√≥ de r√®gims parlamentaris, que limiten el poder del rei; per√≤ la gran conquesta, el sufragi universal, no s’imposa a tota Europa fins a ben entrar el segle XX.
  6. El sistema de benestar social no ha vingut del capitalisme. L’estat del benestar s’ha guanyat mitjan√ßant les reivindicacions obreres. En les primeres d√®cades del capitalisme la situaci√≥ social era fins i tot pitjor que la dels anys precedents: el treball de les dones i dels menors d’edat era en condicions de gran explotaci√≥, hi havia escassetat d’aliments, una jornada laboral m√©s extensa, etc. La industrialitzaci√≥ provoca grans riqueses, per√≤ no es tradueixen en benestar social.