La reforma protestant.

Vegeu tamb√© Conseq√ľ√®ncies religioses i pol√≠tiques dels efectes de la pesta. El Cisma d‚ÄôOccident i els complexos estatals.

Un dels conflictes a qu√® es va haver d’enfrontar l’Emperador va ser el de la conviv√®ncia amb l’Imperi Turc, els otomans. Els otomans van crear un imperi militarment molt agressiu i d’una llarga durada hist√≤rica, del segle XV fins a mitjans del XX. En alguns moments va controlar el mar Mediterrani.

A principis del segle XVI i coincidint amb l’imperi de Carles V es produeix la conquesta de M√®xic i del Per√ļ. Aix√≤ va significar una riquesa extraordin√†ria en i or i plata que si s’hagu√©s utilitzat d’una altra forma hagu√©s servit per conduir a Espanya pels camins del capitalisme de forma primerenca. No nom√©s no va succeir aix√≤ sin√≥ que a m√©s els segles XVII i XVIII van ser de caiguda de la producci√≥ i de deteriorament econ√≤mic.

El rei es va endeutar amb pr√©stecs de mercaders genovesos i alemanys de forma espectacular. Mantenir la burocr√†cia i altres elements de l’estat d’aquest gran imperi costava molts diners que provenien de l’or i la plata d’Am√®rica i tamb√© dels impostos dels castellans. La Corona d’Arag√≥, com que mant√© les seves pr√≤pies estructures no participa ni dels beneficis ni dels perjudicis d’aquesta situaci√≥ (tret que la Corona de Castella li va fer pagar m√©s impostos).

Aix√≤ provoca una alta inflaci√≥ i uns impostos m√©s elevats que perjudiquen a les classes m√©s baixes. Tamb√© provoca que s’extengui la idea que deixar diners al rei √©s la millor manera de fer diners, la qual cosa desmantella les estructures productives a Castella. Aix√≤ est√† connectat amb el creixament del nombre d’hidalgos (hidalgo vol dir ¬ęhijo de algo¬Ľ, per tant un cert pedigree). Ser hidalgo interessava perqu√® s’estava exempt de contribuci√≥. A m√©s, era una forma baixa de noblesa a la qual s’hi podia accedir de moltes formes: per tenir alguns antecedents remotament nobles, mitjan√ßant el pagament d’una certa quantitat de diners, perqu√® el rei ho atorgava, per un cert benefici fet al rei, fins i tot es va arribar a produir el fenomen dels hidalgos de bragueta, el m√®rit d’un dels quals era engendrar set fills barons. Hi havia un requisit, per√≤, que era la limpieza de sangre.

La Corona de Castella queda en situaci√≥ de depend√®ncia respecte als venedors estrangers. √Čs incapa√ß de proporcionar els recursos necessaris i el mercat de les col√≤nies queda copat pel comer√ß estranger, tot i el fet que administrativament i pol√≠tica romanguessin sota el control de la pr√≤pia Corona de Castella.

√Čs en aquest context on se situa la reforma protestant. L’Esgl√©sia Cat√≤lica havia acumulat un desprestigi important. Alexandre VI, Papa vora l’any 1500, √©s el paradigma de la corrupci√≥: se sap que va arribar a ocupar el seu c√†rrec tot subornant als membres del conclave que el va triar, va traficar amb butlles, va vendre bisbats, eren conegudes les seves bacanals, va tenir deu fills, etc., entre d’altres fets escandalosos.

Per aquest i altres motius sorgeixen corrents cr√≠tiques dins l’Esgl√©sia. Erasme de Rotterdam es mou entre el racionalisme i el misticisme. A l’Elogi de la follia fa cr√≠tiques molt dures als Papes, diu entre d’altres coses que s√≥n m√©s militars que no pas eclesi√†stics; tamb√© critica als te√≤legs, de qui diu que es dediquen a especular; i, a m√©s, denuncia que els monarques declarin la guerra en nom de D√©u. Per aix√≤ proposa una espiritualitat nova, des d’una perspectiva Humanista, des d’un esfor√ß cultural important: era un home molt culte.

Luter va per uns camins molt diferents a l’Humanisme d’Erasme de Rotterdam. Ell es dedica a la part m√©s te√≤rica de la q√ľesti√≥. Creu inacceptable la venda d’indulg√®ncies. Les indulg√®ncies venien de l’Edat Mitjana, eren un document de perd√≥ de pecats a canvi d’un pagament. Les troba inacceptables perqu√® la fe nom√©s dep√®n de la voluntat de D√©u. La B√≠blia ha de ser la refer√®ncia directa i per aix√≤ s’ha de traduir a les lleng√ľes populars: ell la tradueix a l’alemany tot convertint aquesta llengua en una llengua culta.

L’any 1521, quan Luter desafia al Papa, comen√ßa la reforma protestant. Hi ha un per√≠ode de negociaci√≥ per√≤ no arriba enlloc perqu√® Luter no accepta l’Esgl√©sia, d’una banda; i el Papa troba aquest posicionament inacceptable; de l’altra. Molts reis i pr√≠nceps aprofiten aix√≤ per lliurar-se de la depend√®ncia de Roma i per confiscar els bens de l’Esgl√©sia. Es crea una lliga de pr√≠nceps cat√≤lics a partir del 1645 i una altra de pr√≠nceps protestants i Europa passa a estar en peu de guerra (moltes vegades es tracta d’una guerra civil).

Luter no esperava que el conflicte prengu√©s aquestes dimensions. El seu missatge teol√≤gic √©s interpretat com un missatge alliberador per alguns grups de camperols alemanys es revolten l’any 1524, fins el 1525. Luter i els pr√≠nceps es posen d’acord que aquesta revolta dels pagesos alemanys s’ha de sufocar quan abans millor i √©s reprimida durament, causant multitud de morts.

La revolta de Luter √©s el pretext que troben diversos pr√≠nceps per independitzar-se de l’imperi. L’Emperador acaba els seus dies allunyat de la pol√≠tica.

Hi va haver dos continuadors de la reforma de Luter que van tenir com a objectiu la uni√≥ de la pol√≠tica i la religi√≥: un d’ells va ser Calv√≠. Calv√≠ va ser segurament una de les figures del protestantisme m√©s popular.

Entre 1546 i 1563, en tres tongades diferents, es va celebrar el Concili de Trento: finalment el Papa va cedir a all√≤ que li havia demanat Carles V, per√≤ quan ja s’havia trencat el cristianisme.¬† Per aix√≤ no es pot dir que el Concili de Trento √©s reformista, com han assegurat alguns per justificar l’Esgl√©sia Cat√≤lica, sin√≥ que en tot cas el que s’inicia √©s una contrareforma per enfortir l’Esgl√©sia.

El Concili de Trento est√† marcat pel dogmatisme, es vol aconseguir que el protestantisme no avanci m√©s: si es pretenia en algun sentir reformar l’Esgl√©sia¬† era en tot cas amb vistes a aquests objectius.

  1. Es concreta la font de l’ortod√≤xia.¬† La B√≠blia √©s la refer√®ncia per√≤ altres escriptures com el Nou Testament, el que van dir els Pares de l’Esgl√©sia i la interpretaci√≥ del Papa s√≥n tamb√© l’ortod√≤xia. Per als cat√≤lics, la B√≠blia segueix sent en llat√≠.
  2. Enfront del pessimisme luteri√†, que considera que les persones estan predestinades a salvar-se o a no salvar-se; hi ha un optimisme cat√≤lic, que d√≥na possibilitats de salvaci√≥: entre d’altres, les butlles. En termes socials, per√≤, √©s el protestantisme i sobretot el calvinisme qui √©s m√©s optimista.
  3. Els cat√≤lics posen √®mfasi en els sagraments. Cat√≤lics i protestants nom√©s coincideixen, i encara amb difer√®ncies, en eucaristia i bateig. En la resta de sagraments, Matrimoni (sobretot es valorava l’espiritual, el matrimoni amb D√©u, el de les monges, en el cas de les dones, i els capellans, en el cas dels homes) , Confirmaci√≥ i Extremunci√≥, el catolicisme hi posava molt m√©s d’√®mfasi.
  4. Trento insisteix en la idea que la mediaci√≥ de l’Esgl√©sia entre D√©u i els creients √©s fonamental. Figures, quadres, processons, actes d’extremunci√≥, rogatives p√ļbliques quan no plou, etc., fan una religiositat m√©s visible. L’art barroc hi contribueix, aplica les directrius de Trento.
  5. Apareix la idea del Purgatori.