La Guerra dels Trenta Anys i la Pau de Westfàlia

La Guerra dels Trenta Anys comen√ßa el 1618 i acaba el 48 amb el tractat de Westf√†lia. Les tensions, amb el pretext religi√≥s de fons, prenen caire de conflicte internacional, ja amb un marcat car√†cter pol√≠tic. Afecten al Sacre Imperi, el cor d’Europa.

Comen√ßa de forma gaireb√© anecd√≤tica: un grup de nobles protestants de Boh√®mia planta cara a dos ducs reials d’√Äustria (els van llen√ßar per la finestra).

El conflicte t√© darrera religi√≥ i pol√≠tica. Religi√≥ perqu√® Boh√®mia era protestant; i, l’emperador, cat√≤lic. I pol√≠tica, perqu√® Boh√®mia era independent i l’emperador volia controlar aquesta regi√≥. Posteriorment les tensions s’estenen per Europa, amb el rerefons de la lluita per desfer-se de l’Emperador, les lluites calvinistes, etc.

Un altre conflicte sobreposat √©s Pol√≤nia. √Čs el moment en qu√® Catalunya i Portugal lluiten contra la Corona Espanyola i s’hi separen –Portugal definitivament; Catalunya durant un temps, en el qual passa a domini franc√®s–.

Entre 1568 i 1648 es produeix la guerra d’alliberament i independ√®ncia de les prov√≠ncies unides a Espanya. Felip II mant√© amb m√† de ferro el catolicisme, per√≤ aviat es produeix una separaci√≥ entre les prov√≠ncies unides del nord, calvinistes; i els territoris del Sud, que corresponen a B√®lgica i el sud cat√≤lic i fidel al rei d’Espanya.

El 1584 es crea la Rep√ļblica de les Prov√≠ncies Unides del Nord. √Čs una dada significativa perqu√® hi havia hagut les velles rep√ļbliques italianes i amb aquest nou exemple de rep√ļblica, molt avan√ßat per a l’√®poca, fan un salt pol√≠tic emmirallant-se en unes constitucions del segle XIV. Es doten d’organismes pol√≠tics d’organitzaci√≥. En part se sustentaven en el calvinisme, que justificava la revolta quan es considerava que el rei no atenia a les seves obligacions.

Passa a ser un espai de llibertat molt important al segle XVI i fins i tot encara al XVII o XVIII moltes persones amb una mentalitat progressista envien allà els seus fills a estudiar.

Econòmicament, van ser una potència de primer ordre, la qual cosa va possibilitar tenir un exèrcit potent.

Tot plegat es resol amb una viol√®ncia extremada, sobretot al centre d’Europa. En algunes zones es va arribar a una mortaldat del 50%. S’acaba amb la pau de Westfalia, que suposa el desmembrament del Sacre Imperi. Com a conseq√ľ√®ncia, existeix un gran recel amb la religi√≥ en el sentit que s’intenta evitar que mai m√©s sigui un motiu de guerra.

En morir molta gent, com que els senyors no volen renunciar a la situaci√≥ de qu√® gaudien fins aleshores, forcen m√©s la maquin√†ria i exploten m√©s als pagesos. Es pot parlar d’una refeudalitzaci√≥. L’estat fa una cosa semblant amb els tributs. Com a conseq√ľ√®ncia de tot aix√≤, hi ha moltes revoltes.

Durant la Il¬∑lustraci√≥,¬† al segle XVIII, els¬† il¬∑lustrats no es cansen de repetir que per culpa de la religi√≥ van morir moltes persones. Aquesta idea s’obre cam√≠ despr√©s de l’any 1648.

En el bàndol protestant també hi va haver persecució, si bé mai no va ser  tan sistemàtica ni programada.