Bernat Metge: notes biogràfiques

Aspectes, amb importància literària, sobre la vida de Bernat Metge.

Neix i mor a Barcelona (1340/46-1413) [Era freq√ľent durant l’Edat Mitjana no saber amb exactitud l’any de naixement. La mort dels personatges il¬∑lustres s√≠ que se sol saber, per la rellev√†ncia social adquirida]. Era fill d’un apotecari [ara: farmac√®utic] anomenat Guillem Metge. L’actual carrer de la Llibreteria de Barcelona aleshores es deia ¬ęcarrer de les Esp√®cies¬Ľ. La botiga dels especiers, que venien herbes i mescles de car√†cter curatiu, era una botiga cara.

La mare de Bernat Metge va quedar-se viuda i es va tornar a casar amb Ferrer Sayol. Hi ha dades que s’hi casa el 1364, era un notari de la cancelleria reial, organisme de la corona que tenia com a missi√≥ redactar les lleis que provenien del rei.

La cancelleria reial estava formada per notaris (se’ls deia escrivans) i protonotaris (Primer Notari). Havien de ser gent amb molta capacitat ling√ľ√≠stica perqu√® la seva primera versi√≥ de les lleis es feia en llat√≠ i despr√©s se’n feien dues versions m√©s, una en aragon√®s i una altra en catal√†. Eren persones cultes, preparades t√®cnicament. Es pot dir que s√≥n els primers en rebre la influ√®ncia, ling√ľ√≠stica si m√©s no, de l’Humanisme, la qual cosa es nota perqu√® es veu que els textos originals llatins comencen a voler semblar-se al llat√≠ cl√†ssic.

Que reb√©ssin la influ√®ncia de l’Humanisme des del punt de vista ideol√≤gic ja √©s m√©s discutible. Bernat Metge √©s un escriptor prerenaixentista, dir que √©s Humanista sembla excessiu. En els textos hi ha trets ideol√≤gics humanismes, per√≤ √©s m√©s escaient dir que es tracta d’un escriptor prerenaixentista i prou.

Bernat Metge √©s d’aquells escriptors que s’aparta del missatge ortodox de l’Esgl√©sia: √©s un escriptor heterodox. El seu padrastre l’introdueix a la cancelleria, arriba a ocupar c√†rrecs de confian√ßa (particularment del rei Joan I el Ca√ßador) on va entrar en contacte amb totes aquestes noves idees. El rei Joan I envia a Bernat Metge a la cort d’Aviny√≥, on hi havia el Papa.

Hi ha tamb√© una vida conflictiva de Bernat Metge. √Čs acusat repetidament de pr√†ctiques corruptes, de mantenir el rei enganyat, d’actuar de forma t√®rbola. L’any 1936 Joan I mor sobtadament en el seu pas per prop de Torroella. Va morir sense confessi√≥ i nom√©s van al Cel aquells que han mort en gr√†cia de D√©u. Aquesta mort va causar molta sensaci√≥ i van circular molts rumors. Un grup dels cancellers reials, entre ells probablement Bernat Metge, s√≥n empresonats, malgrat el fet que Bernat Metge estava molt ben situat.

Modernament, els medievalistes creuen que probablement va morir del s√≠ncope card√≠ac que li va produir assabentar-se en poc temps d’algunes circumst√†ncies molt importants. Havia tingut un hereu, mort en guerra. La pubilla, casada amb un gran Comte, es diu que estava planejant amb el seu marit la invasi√≥ de Catalunya, potser amb forces mercen√†ries. Podrien estar implicats els cancellers corruptes i potser la reina i tot.

En una altra circumst√†ncia aquests cancellers haguessin acabat molt malament; en aquest cas, no; i, en alguns dels cassos, com en el del mateix Bernat Metge, van recuperar posicions amb el nou rei, el germ√† de Joan I, Mart√≠ I l’Hum√†.

Mart√≠ I ocupa el tron casat amb Maria de Luna. Arriba de Sic√≠lia. No tindr√† fills i a la llarga aix√≤ originar√† un problema successori. En arribar es troba que bona part d’aquells que havien de ser els seus col¬∑laboradors estan empresonats o apartats del poder. Per arreglar aquest problema, molts d’ells van poder recuperar posicions i per aix√≤ no van tenir gaire inter√®s en investigar la mort de Joan I.

La relaci√≥ entre l’obra liter√†ria i la imatge de l’escriptor.

En el cas de Bernat Metge se sap a m√©s que √©s autor de llibres que circulen; potser en cercles redu√Įts, per√≤ circulen al cap i a la fi. I, b√†sicament, circulaven per la cancelleria reial, per cercles propers al rei. I part d’aquesta producci√≥ el va perjudicar sens dubte. Bernat Metge en una d’aquestes obres es converteix en un heterodox, que el fan sospit√≥s de desviaci√≥ doctrinal. Aquesta obra √©s Serm√≥. √Čs d’abans de 1378, anys abans de la q√ľesti√≥ de la mort del rei. Ideol√≤gicament √©s molt important: una par√≤dia dels sermons escol√†stics escrita en vers. Bernat Metge fa un serm√≥ moral per√≤ a l’inrev√©s.

Podem concloure que si l’escol√†stica deia que viure era guanyar-se amb el sacrifici i la mort la vida eterna, Bernat Metge deia que viure √©s tenir amics i riqueses que donin poder.

Els primers destinataris d’aquesta obra sembla ser que eren els amics personals de Bernat Metge, per√≤ va tenir transcend√®ncia: se’n va parlar. I per aix√≤ en cercles cortesans va adquirir una fama perillosa, la fama d’epicuri, en una interpretaci√≥ molt reduccionista de la teoria d’Epicur: ¬ęla ra√≥ de viure √©s el plaer¬Ľ i ¬ęen el plaer s’esgota tot perqu√® m√©s enll√† no hi ha res¬Ľ.

El Sermó i Lo somni.

Per a molts estudiosos, l’obra de Bernat Metge Lo somni no √©s m√©s que una rectificaci√≥ del que diu al Serm√≥.

Els temes que desenvolupa al Sermó són:

  • Com aconseguir riqueses i amors.
  • Com gaudir profundament dels plaers de la carn i de la gula.
  • Com cultivar la hipocresia i trair l’amistat quan l’amistat fa nosa.
  • Evitar els preceptes de l’Esgl√©sia quan impedeixen fer les coses anteriors.

Lo somni t√© una import√†ncia hist√≤rica perqu√® √©s el primer di√†leg filos√≤fic redactat en llengua no llatina. Des del punt de vista literari √©s el m√©s destacable l’habilitat de Bernat Metge de combinar diverses fonts per servir els seus interessos, de la gran cultura liter√†ria i filos√≤fica, aix√≠ que en certa manera fa una composici√≥ extrafilos√≤fica i extraliter√†ria: √©s literatura instrumental, vol atendre uns interessos.

Les fonts de Lo somni s√≥n per tant m√ļltiples, algunes de les m√©s importants:

Un dels temes m√©s ben articulats a Lo somni √©s el de l’immortalitat de l’√†nima, en el que constitueix una rectificaci√≥ respecte al que s’havia dit en el Serm√≥. Un altre tema √©s el sentit del m√©s enll√†, amb el c√†stig o el premi corresponent amb la vida humana i la relaci√≥ entre aquesta i la vida eterna.

Més informació.