Rep√ļblica de Weimar (segona part) i l'adveniment del Tercer Reich

Clase del dos de octubre de 2008.

[Ve de Rep√ļblica de Weimar i el Partit Socialista Alemany] La Rep√ļblica de Weimar vivia un clima de gran inestabilitat pel que fa a les organitzacions pol√≠tiques i socials i al teixit d’aliences que conformaven. Un dels elements claus √©s la funci√≥ donada a les unitats violentes de l’extrema dreta, que sovint venen de les unitats desmobilitzades de l’ex√®rcit que no s’havien reinserit a la societat. Sovint protegeixen a grans capitalistes i terratinents, per√≤ tamb√© serveixen als socialdem√≤crates per fer front a les pressions que rebien des de l’esquerra comunista. Aquesta utilitzaci√≥ els d√≥na certa legitimitzaci√≥ perqu√® se’n reconeix una funci√≥ de forma impl√≠cita.

La viol√®ncia al carrer que generen aquestes confrontacions √©s una cosa nova a Alemanya. En alfguna gent, aquest fet va provocar certa desconfian√ßa respecte les propostes de la Rep√ļblica de Weimar i el nou parlamentarisme, perqu√® la tradici√≥ anterior de l’Imperi Alemany i els k√†isers era posar i imposar l’ordre per damunt de tot.

El 1920 diverses agrupacions d’extrema dreta provoquen un Cop d’Estat. Quan l’Estat demana la protecci√≥ de l’ex√®rcit i li demana que sufoqui aquesta temptativa, la resposta que reben √©s “l’ex√®rcit no dispara contra l’ex√®rcit”.

Arran d’aix√≤ esclata una vaga general de quatre dies i el cop d’estat fracassa, per√≤ el balan√ß √©s que la situaci√≥ continua com estava i l’√ļnica cosa que canvia √©s que s’atorga una amnistia als colpistes. Malgrat el frac√†s, el govern no √©s s√≤lid. Les forces comunistes es revolten i el que √©s evident que el govern no √©s s√≤lid. Les forces comunistes es revolten. Aquesta situaci√≥ no afavoreix l’estabilitat democr√†tica.

Les seg√ľents eleccions les guanya el Partit Conservador amb sufragi universal que inclou les dones. Malgrat tot no s’aconsegueix calmar els √†nims.

La Rep√ļblica de Weimar ha de fer front a l’esfor√ß que suposa la hiperinflaci√≥. Despr√©s d’una guerra, √©s habitual que calgui enfrontar-se a una notable inflaci√≥. A m√©s, per poder imprimir paper moneda amb m√©s comoditat, el Segon Reich elimina la vinculaci√≥ del diner en circulaci√≥ i l’or. Aquesta pol√≠tica pot portar problemes si la situaci√≥ empitjora.

Un altre problema s√≥n els costos de la Primera Guerra Mundial. Alemanya havia de pagar a Anglaterra, a Fran√ßa, als Aliats en definitiva, una s√®rie de despeses, com un comprom√≠s adquirit en el moment de formar la pau. S’ha dit que aix√≤ asfixiava Alemanya. Alguns c√†lculs que s’han fet amb posterioritat, sense negar la import√†ncia cabdal d’aquesta despesa, la relativitzen. En qualsevol cas, esdev√© que en un moment donat Alemanya no pot pagar els seus compromisos i Fran√ßa, a mode de resposta, potser precipitada, envaeix part d’Alemanya. Aix√≤ suposa, altra vegada, una humiliaci√≥, just en el moment que els parlamentaristes cerquen crear una nova identitat.

Hitler utilitzar√† la sensaci√≥ de malestar i humiliaci√≥ per indicar que els problemes els provoca el sistema parlamentari i el tractat de Versalles, signats pel govern de la Rep√ļblica de Weimar.

La invasi√≥ del 23 redunda en la crisi econ√≤mica, de nou s’accelera la inflaci√≥ i s’estableix una reforma monet√†ria per tractar de recuperar la situaci√≥.

Succe√Įx tamb√© que, arran el crack del 29, els Estats Units d’Am√®rica tampoc no poden seguir deixant diners a Alemanya, la qual cosa provoca l’augment immediat de l’atur i un bloqueig econ√≤mic total.

El sistema parlamentari cau en gran descr√®dit. Alemanya, a m√©s, era un pa√≠s de poca tradici√≥ democr√†tica. El resum de la situaci√≥ √©s una gran crisi econ√≤mica , humiliaci√≥ i partits democr√†tics d√®bils. Aquestes condicions afavoreixen l’aparici√≥ d’agrupacions que estructurin el malestar, entre ells el partit nazi.

El Partit Nazi (NSDAP) no el crea Hitler, per√≤ s’hi incorpora ben aviat. No firmen vinculacions amb altres partits i organitzacions si aix√≤ els pot fer virar la seva identitat. Van aglutinant cada vegada m√©s gent.

Finalment, Hitler arriba a ser canceller de la Rep√ļblica de Weimar, la qual cosa dona inici al Tercer Reich.

Testimonis recomanats pel professor d’aquesta √®poca s√≥n els de Sebastian Haffmann, Joachim Kaiser i G√ľnter Grass.