Fisicitat i intel·lectualitat: Duchamp

Duchamp [Biografia · Citacions · Multimèdia ] en la seva determinació d’allunyar-se de la fisicitat en l’art s’allunya també de la concepció de l’art com a càlid: més aviat es seves obres emanen fredor i càlcul (calcula que provocaran reaccions, per exemple).

Atempta també contra la idea d’originalitat de l’obra en confrontació amb les seves reproduccions. Les seves obres són perfectament reproduïbles.

Duchamp segueix la senda dels “-ismes” però en un moment donat canvia la seva orientació radicalment.

Formava part del jurat d’una associació dels EUA que va convocar un concurs en què s’hi presentaven obres per ser exposades. A aquell mateix concurs hi va presentar, sota el pseudònim R. Mutt, un urinari invertit.

La resta del jurat es va escandalitzar. Va deixar-los parlar i després de confessar ser l’autor va dimitir. (Considerava que tot plegat, la reacció del jurat inclosa, era part de l’obra.)

L’aspecte físic d’una obra per si mateix és quelcom banal. Vola allunyar-se de l’aspecte físic de la pintura; el que li interessava eren les idees. El títol era, per tant, un element molt important.

Creia que no s’ha de pintar buscant el gaudi físic, sinó al servei d’interessos intel·lectuals.

Duchamp va deixar obsoleta la idea de l’obra d’art com a cosa irrepetible: és possible copiar les seves obres tantes vegades com es vulgui, el que importa és la idea intel·lectual. Són obres que apel·len a la intel·lectualitat, obres fredes.