Geni i originalitat: Kant sobre el geni
Apunts d’un comentari a un text de Kant fet a classe.
El geni
El geni es concep com la sang, com allò més profund. El geni actua amb una naturalitat igual a la naturalitat amb què actua la natura. No té a la vista el seu propòsit, sinó que de manera inconscient i irreflexiva arriba de forma directa i dretera al seu resultat final.
Geni més que un home és una manera de produir, el resultat de la qual és art. Geni és la capacitat mitjançant la qual la naturalesa dona les regles a l’art.
No hi ha art si no hi ha regles. Perquè puguem tenir art aquestes regles s’han de reconèixer: lògica interna, coherència, que es posi de manifest que l’obra no és fruit d’un accident, en definitiva.
En el fons l’artista seguirà el procedir de la naturalesa. No seguirà ni a les odes, ni a l’opinió pública, ni a les acadèmies, ni a les èpoques, ni a les influències ni al que digui la crítica.
Naturalesa és allò a què fem referència quan diem «m’ha pogut la meva sang, les meves vísceres». Aquella cosa que soc jo però que va més enllà de la meva consciència, raó i intel·ligència. I que, tot i així, és intrínsecament jo.
La sang, tot i ser meva em traspassa, té una herència.
En el fons Kant està pensant en la natura com a força de producció. La natura obra amb naturalitat.
Proposa la natura en la seva productivitat per crear com a model per a la seva creació: mai seguint una regla. De la mateixa manera que el presseguer ja fa presseguers de forma inconscient i reflexiva, obra el producte del geni, però sense que això impliqui falta de coherència o que el producte no sigui rodó.
Tenim la sensació que l’artista està seguint un camí tot i que ell prèviament no el sabia, sinó que l’ha anat desenvolupant, se li va acudint i va sorgint la regla en el procés creatiu mateix.
El primer atribut d’un artista és la originalitat, que és quelcom que s’identifica amb ell des de l’origen, que està en ell des del principi. En un segon sentit el geni és original perquè representa un segon origen: no segueix cap regla, per tant, amb ell s’acaba la història passada. No només això: no aplica mai una solució ja establerta, sinó que cada obra seva és un segon origen.
La bellesa
Kant indica que la natura ens sembla bella quan sembla una obra d’art i l’art ens sembla bell quan se sembla a la natura.
Oiginalitat
Un origen o alguna cosa originària és aquella en què l’artista obra segons el principi que «cada obra és un nou origen». Segons això, no existeix un progrés acumulatiu en les arts, perquè cada artista és un nou origen. L’artista té una formació profunda, però en el moment de la creació oblida que és un savi, perquè si no faria «obres de tesi». Aquesta cerca de la novetat ha dut a un cul-de-sac que com a última conseqüència porta a la tabula rassa total: dibuixar un quadrat blanc.
El sublim
Kant sistematitza el sublim en dues divisions:
- Sublim matemàtic: el sublim de la grandària.
- Sublim dinámic: el sublim de la força (en la natura: contemplar les forces desfermades).
Del plaer de l’eidos, la idea, del plaer de la bellesa; s’ha passat, en 50 o 60 anys, al plaer del difús.